L’experiència docent

La literatura sobre l’experiència docent compta amb títols i gèneres per a tots els gustos: des dels llibres emotius i personals de Daniel Pennac, Mal d’escola o Com una novel·la, les novel·les sobre professors extravagants com La plenitud de la senyoreta Brodie o els manuals més canònics com El curs sobre literatura europea de Nabokov. A casa nostra, textos com Petita crònica d’un professor a secundària de Toni Sala, el dietari lúcid i imprescindible de Guillem Simó En aquesta part del món, les lliçons de Carles Riba i l’assaig de l’Antoni Dalmases Caos a les aules, entre molts d’altres, són del tot recomanables. La llista és molt llarga, però en aquesta primera entrada, voldria glossar la lectura d’Un son profund, dietari d’un curs de literatura universal d’Enric Iborra perquè m’ha causat un impacte molt intens.

Enric Iborra és un professor valencià que des de fa força anys publica regularment al seu bloc la serp blanca, una pàgina molt útil per la qualitat del material didàctic compartit. Un son profund és el dietari d’un professor de literatura universal avesat a treballar les sessions amb un rigor digne d’etapes d’ensenyament superiors. El llibre combina de forma magistral la descripció de les lliçons impartides amb el relat de l’experiència lectora d’un humanista, melòman i diletant. Podem cosiderar aquest text, doncs, com un assaig sobre l’ensenyament de la literatura, però també sobre literatura universal.

Un son profund.jpg

Iborra aconsegueix seduir-nos gràcies a unes lliçons clares, profundes i lúcides. Des de la primera classe, mostra un rigor en les seves explicacions fruit de milers de lectures i aconsegueix transmetre’ns el respecte i amor que sent per les lletres. Així, més que un mestre, Iborra es defineix com un lector crític, metòdic i treballador. Un son profund explicita que l’aprenentatge continu és inevitable en el bon exercici de la docència.

Diu la llegenda que en el seus últim curs a la Universitat Pompeu Fabra, en Jaume Vallcorba definia l’alumnat com la institució acadèmica que li mereixia més respecte. Iborra sembla personificar aquest ideal ja que mai cau en el parany de negligir els seus alumnes i molt menys de comparar-s’hi. Que els alumnes mostrin el seu desdeny per lectures com la Bíblia o l’Odissea no és res més que un estímul per a Iborra, que malda per despertar un interès desconegut per als adolescents. En aquest sentit, la transcripció dels comentaris dels alumnes a propòsit de les lectures proposades demostra el valor de la lectura en les seves sessions. Imagino aquestes sessions com un bon club de lectura: context, text i valoració del text. Existeix un mètode més atractiu que aquest? Es pot explicar millor la literatura? Fa pocs dies, vam poder veure un 30 minuts en què apareixien diversos models innovadors. Permeteu-me desconfiar del valor d’aquests models davant d’un plantejament tan respectuós amb la matèria professada. Iborra és el millor mestre perquè el seu estil és el del deixeble.

No cal dir que Un son profund pot ser molt útil per a tots els docents, sigui quina sigui l’especialitat, però també pot ser valuós per a qualsevol lector. Regaleu-vos aquest dietari i us asseguro que passareu una molt bona estona!

Per cert, aquest llibre va sortir el 2013 i, com sempre, vaig tard. Podeu trobar moltes ressenyes interessants.

Lluís Agustí
Sam Abrams

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s