L’avenir (El Porvernir)

Ahir a la nit vaig anar a veure l’Avenir. Em va sembla una pel·lícula menor per tova i innocent. Intentaré justificar la meva opinió, però sapigueu que no em considero cinèfil motiu pel qual voldria rebatre aquest articlet amb vosaltres. Aneu a veure-la, llegim-nos i la discutim.

l’Avenir explica la història de Nathalie, una professora de filosofia d’uns seixanta anys que poc a poc anirà perdent tot el que l’envolta.  Les desaparicions (divorci, mare, etc.) es combinen amb algunes aparicions entre les quals destaca un exalumne brillant, Fabien, gràcies al qual rememorarà el seu passat activista i es replantejarà els seus ideals. Al meu parer, aquí rau un dels problemes de la pel·lícula. La relació amb l’exalumne Fabien és massa ingènua. Fabien és més innocent que qualsevol personatge de Merlí! Em nego a pensar que dos intel·lectuals de pes com Fabien i Nathalie estableixin relacions tan superficials i, sobretot Fabien, dediqui el seu temps a activitats tan puerils. Bé, aquí va venir la meva primera decepció. A més a més, aquesta relació és més profunda durant la segona meitat del film, raó per la qual vaig acabar demanant l’hora.

el-porvenir

També penso que el guió és tou i imprevisible. També és cert que no és una pel·lícula de fets, sinó més aviat d’idees i reflexió, però, noi, una mica més de feina en aquest sentit donaria més consistència a la pel·lícula. He llegit a diverses crítiques que l’encert de la directora Marie Hansen-Love és tractar temes greus amb delicadesa. Què voleu que us digui, en aquesta delicadesa hi veig ingenuïtat i falta d’idees.

Anem als dos punts forts de l’obra. En primer lloc, la feina i passió de la docent. Natahalie és una intel·lectual que gaudeix  discutint arguments filosòfics amb els alumnes. He trobat a faltar més escenes a l’aula  ja que els autors i fragments tractats són molt rics i donen un marc adequat. Pascal, Rousseau són escenes memorables. Quina gran professora que és Nathalie! Per altra banda, l’altre punt interessantíssim és el descrèdit de les humanitats que veiem en la relació de Nathalie amb la seva editorial. Aquests dos fils són els més valuosos.

No me’n penedeixo d’haver-la vista però… psé-psé. I vosaltres?

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s