Tres lectures per començar l’any

Copio les tres últimes ressenyes de l’any. Tres títols que em semblen del tot imprescindibles.

  1. Sortir a robar cavalls
    Per Petterson
    Ed. Club Editor
    Trad: Carolina Moreno

No ens ha de sorprendre gens l’interès que Sortir a robar cavalls ha despertat entre els lectors i els editors de casa nostra. Les presentacions i les ressenyes que ha motivat són insuficients per definir el magisteri d’una lectura absorbent, plaent i emotiva des de la primera línia. Si des de l’Odissea d’Homer sabem que cal una història per explicar una història, amb Sortir a robar cavalls ens adonem que el relat ens construeix; la nostra identitat es basteix gràcies a la narració (records, somnis, contes, converses…). Per Petterson (Oslo, 1952) ens convenç amb la història d’un home madur, desorientat, solitari i reflexiu que ha abandonat la ciutat per viure la vellesa en una caseta humil a la riba d’un llac.

Resultat d'imatges de sortir a robar cavalls

El present lent i recollit és sacsejat per la rememoració d’un estiu traumàtic ple de pèrdues i descobertes. La veu del protagonista, Trond Sanders, se submergeix en el relat del passat, la memòria, mentre intenta comprendre un present que tampoc li és intel·ligible. Així doncs, passat i present es barregen i s’influencien amb tanta subtilesa i encert que no sabem què explica què. El marc per aquest estudi d
el jo és el paisatge boscós i majestuós d’aquest llac noruec. La natura aclaparadora i indòmita també explica l’estiu que Sanders va fer-se gran mentre Noruega era ocupada pel nazisme. La segona guerra mundial i la primera dècada del segle XXI són els escenaris d’aquest relat de la memòria.

 

Seria una descortesia desvetllar més claus d’un relat tan ric. Només voldríem animar-vos a descobrir un autor majúscul que El club editor ha tingut l’encert de publicar per tercer cop i que l’agermana amb altres clàssics de l’editorial com Allice Munro, Ghassan Kanafani o Nikos Kavadias. Un text precís, delicat i amb una riquesa lèxica generosa amb el lector gràcies a la traducció de Carolina Moreno. L’estil breu, íntim i subjectiu ens interpel·la en moltes ocasions i la veu de Trond ens és tan propera que adoptem els seus pensaments. És per aquesta projecció sobre la nostra existència que podem definir Per Petterson com un nou clàssic de lectura obligatòria.

 

2. Hegemonia persecutòria
Roger Pelàez
Ed. Les Males Herbes

Resultat d'imatges de hegemonia persecutòria roger pelaez

Segurament la forma més divertida d’intentar comprendre el món és riure’s del mort i del qui el vetlla cosa que, evidentment, exigeix la mofa d’un mateix. Aquesta és una de les lliçons d’Hegemonia persecutòria, el recull de vinyetes d’en Roger Pelaez, rapsoda, cantant, emprenyador i col·laborador habitual de fanzines i revistes com el TMEO o El pèsol negre. Pelaez és capaç de relacionar en una mateixa historieta l’autoanàlisi paròdica de les relacions paternofilials amb l’opinió política més lúcida i que pensem que sí, que el món és un lloc rar ple de  foteses risibles. Si bé a l’inici del llibre insisteix força en les relacions familiars i els traumes que se’n poden derivar, el recull avança amb acudits brillants que esquitxen tot i tothom.  No busqueu perfeccions artístiques ni pretensions lletraferides perquè es tracta del contrari: una bona colla d’acudits exagerats però plens de tendresa, humilitat i enginy.

 

3. En aquesta part del món
Guillem Simó
Ed. Acontravent

Resultat d'imatges de guillem simó en aquesta part del mon acontravent

La publicació pòstuma del dietari de Guillem Simó, En aquesta part del món (El Gall Editor, 2005), va suposar un fenomen poc natural en el gènere: entusiasme i interès per un autor desconegut. Enguany, gràcies a l’editorial Acontravent i la feinada del Dr. Sam Abrams, podem llegir la versió definitiva d’aquest dietari que abraça gairebé trenta anys. Un text en què Simó (1945-2004) explica com li desplau la seva feina de professor, què li interessa i què no, com es relaciona amb els altres i, sobretot, amb ell mateix. Misantrop, solitari, melòman, escèptic, desesperançat, lúcid, culte i amb mala llet, Simó es lliura a l’autoanàlisi amb una escriptura eixuta, aforística i sense bri d’arrogància ni pedanteria. Un tractat contra la grandiloqüència o la fatuïtat que Simó jutja insignificants per exagerades.

Amb un posicionament vital que persegueix protegir-se de la vanitat i la decepció, aquest text sedueix des de la primera línia. És impossible no estimar una veu tan coherent, propera i honesta que guanya interès a mesura que avancen els anys, cosa del tot natural ja que si a viure se n’aprèn amb el temps, a escriure sobre la vida també. Esperem amb candeletes els altres dos volums que aplegaran l’obra literària de l’autor i que l’editorial Acontravent s’ha compromès a publicar. Felicitem-nos, doncs, per aquest propòsit editorial tan excel·lent i per una de les lectures més rellevants del dietarisme universal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s